Són moltes les persones amb les quals compta Barack Obama per formar un equip molt potent a nivell econòmic. Alguns dels assessors econòmics que treballen en el seu equip de transició són[1]: Richards Parsons, president del grup comunicatiu Time Warner, Paul Volcker, ex-secretari de la ReservaFederal en els anys 1979-1987, Eric Schmidt, president de Google, el multimilionari Warren Buffett, president del conglomerat d’empreses d’assegurances Berkshire hathaway o Penny Pritzker, presidenta d’una divisió de la cadena hotelera Hyatt.
Quasi la meitat dels i les assessores econòmiques d’Obama han ocupat o són alts càrrecs d’empreses i conglomerats molt importants i influents en l’economia nord-americana. I com apunta el periodista Ernesto Carmona , algunes d’aquestes empreses van ser sospitoses de realitzar diversos “retocs financers” i de contribuir a la crisi i endeutament econòmic. Però entre totes aquestes figures destaca el cap de gabinet, Rahm Emanuel, per una doble vesant: econòmica i ideològica.
Quasi la meitat dels i les assessores econòmiques d’Obama han ocupat o són alts càrrecs d’empreses i conglomerats molt importants i influents en l’economia nord-americana. I com apunta el periodista Ernesto Carmona , algunes d’aquestes empreses van ser sospitoses de realitzar diversos “retocs financers” i de contribuir a la crisi i endeutament econòmic. Però entre totes aquestes figures destaca el cap de gabinet, Rahm Emanuel, per una doble vesant: econòmica i ideològica.
Defensor del “lliure mercat”
Rahm Israel Emanuel, va iniciar la seva carrera política la costat de Clinton. Des del 1998 treballava al banc d’inversions Wasserstein Perella i Clinton, a l’any 2000, va requerir-lo com a director de la Corporació Federal d’Hipoteques de Préstecs per a l’Habitatge (Freddie Mac). Aquesta Corporació es va veure involucrada en l’escàndol per pagaments de contribucions a campanyes electorals demòcrates. A més, en l’època de Emanuel l’entitat hipotecària va cometre frau contable i l’òrgan regulador del sector va acusar a la junta directiva d’irresponsabilitat. La cosa no va anar més enllà per Emanuel i va deixar el càrrec l’any 2001 per convertir-se en el representant de cinquè districte d’Illinois a la cambra baixa.
El seu nom torna a sonar l’any 2006 quan va ser president de la campanya electoral i després president del Caucus demòcrata. Emanuel és un membre influent de la Nova Coalició Demòcrata i un gran defensor de la liberalització econòmica. De fet, segons informa el Center for Responsive Politics [2] Emanuel és també un dels grans beneficiaris de les contribucions de la campanya Wall Street. Durant el 2008, va ser el “principal destinatari” entre els representant “dels executius de fons de risc” i de les principals firmes “d’assegurances i d’inversions de la indústria”. Pe tant, no es estrany que aquest personatge s’enfronti amb l’ala més esquerrana dels demòcrates al Congrés.
Sionisme i el lobby israelià
Emanuel està molt lligat al sionisme. Fill de Benjamin Emanuel, un pediatra que va ajudar a passar armes de contraban a la Irgun, la milícia sionista de l’ex-primer ministre israelià Menachem Begin als any 40. Emanuel va seguir la tradició del seu pare al donar suport activament a Israel en múltiples ocasions: en la Guerra del Golf, la del Líban... En els últims anys, ha estat un altaveu de la causa pro-sionista i inclús va superar l’extremisme de Bush arribant a escriure una carta al juny de 2003 – amb 33 demòcrates més – on criticava a Bush per no donar el suport suficient a Israel. La carta justificava la política israelià d’assassinar dirigents polítics palestins i demanava que es “respectes l’aplicació del dret d’Israel a defensar-se”[3]. De fet, sempre ha recolzat els bombardejos d’Israel a altres països com la de l’any 2006 a la guerra del Líban. Aquell mateix any Emanuel va ser un dels membres del Congrés que va demanar que es cancel·lés el discurs del primer ministre iraquià Nouri al-Maliki perquè havia criticat el bombardeig d’Israel al Líban.
Però els “avanços” pro-israelians més grans a nivell de govern, tot just comencen. De moment ha aconseguit lligar el lobby sionista, amb gran poder econòmic a EUA, als interessos del govern de Barack Obama. Aquest fet va quedar palès en el discurs d’Obama en la conferència anual del grup de pressió AIPAC (Comitè d’Activitat Política entre Estats Units i Israel) celebrada a Washington aquest any. En aquesta conferència, Obama donava el suport incondicional a l’expulsió de persones palestines per part d’Israel i a l’extensió dels assentament sionistes a Cisjordania. Així doncs, no es estrany que una de les properes accions del govern d’Obama, segurament serà reforçar els vincles i el suport amb Israel precisament en un moment on es pronostica un cop molt dur contra Gaza.
---------------------------------------------------------------------------------
1 Carmona, Ernesto. “¿Quién es quien en el entorno conocido de Obama?”. Argenpress.info.
2 Chomsky, Noam. “Las elecciones en Estados Unidos”. La Jornada. 1/12/2008
3 San Francisco Chronicle, 14 de juny de 2003. Extret de : Abunimah, Ali. “Obama elige a un pro-israelí de la línea dura para un alto cargo”. The Electronic Intifada (Traduit a la publicació Gara).
