La nit del continuisme

“Ojalá el nuevo gobierno tenga el coraje de romper con esa tradición del partido único, disfrazado de dos que a la hora de la verdad hacen más o menos lo mismo aunque simulen que se pelean”.

Eduardo Galeano

Les eleccions del 4 novembre d’Estats Units d’Amèrica han donat una amplia victòria al candidat demòcrata Barack Obama. Una persona que ha sabut despertar passions i crear unes expectatives a la població nord-americana encaminades a un canvi polític. Però aquestes expectatives no deixen de ser il·lusions retòriques. L’experiència política i les intencions d’Obama apunten a un continuisme, almenys en certes qüestions bàsiques. Per argumentar aquesta afirmació em serviré de les preguntes llançades al “ojalà” de l’escriptor Eduardo Galeano*.

“¿Obama probará, desde el gobierno, que sus amenazas guerreras contra Irán y Pakistán fueron no más que palabras, proclamadas para seducir oídos difíciles durante la campaña electoral?”
El discurs de Barack Obama del dia 6 de novembre a Illinois va basar-se sobretot en ambigüitats amb les quals no podem preveure res però sí intuir algunes perspectives. Els enemics eterns d’EUA continuaran sent enemics amb Obama. Els soldats enviats per envair els estats “enemics”, continuaran sent “nord-americans valents que es juguen la vida per nosaltres”. Ni una paraula pel poble iraquià o afganès. Així doncs, segurament Iran i Pakistan, entre altres, continuaran sent objectius.
“¿Obama aceptará que el racismo sea normal cuando se ejerce contra los países que su país invade? ¿No es racismo contar uno por uno los muertos invasores en Irak y olímpicamente ignorar los muchísimos muertos en la población invadida? ¿No es racista este mundo donde hay ciudadanos de primera, segunda y tercera categoría, y muertos de primera, segunda y tercera?”
A banda del que ja s’ha esmentat en la resposta anterior, cal afegir algunes consideracions que també ha indicat Abdennur Prado, President del a junta islàmica catalana. En relació al conflicte Israel – Palestina la posició d’Estats Units continuarà alimentant a l’estat d’Israel i a les causes sionistes. El primer càrrec fet públic és el del congressista Rahm Emanuel com a cap de gabinet. Segons Prado, Emanuel és un sionista radical que no li costarà gens donar suport als colons sionistes justificant-se en els kibbutz com a models de comunitats basades en la fraternitat. Segurament no s’al·ludirà a l’explotació i opressió del poble palestí.
"¿Obama, que con tanto entusiasmo apoyó el reciente regalito de setecientos cincuenta mil millones de dólares a los banqueros, gobernará, como es costumbre, para socializar las pérdidas y para privatizar las ganancias?”
La tònica del neoliberalisme salvatge no s’aturarà i les polítiques globalitzadores continuaran sorgint de les institucions internacionals controlades bàsicament per Estats Units en suport a les grans multinacionals nord-americanes. Restarà veure quin encaminament politicoeconòmic empren el seu govern, que segurament ni arribarà al reformisme.
Seria un canvi molt gran si Estats Units s’inclogués en el dret penal internacional, assumís el protocol de Kyoto, canviés la visió egocèntrica del món, desmantellés centres d’extermini, enderroqués les fronteres i murs per reconduir la seva política d’immigració... Massa canvis per un partit continuista.

-----------------------------------------
* Galeano, Eduardo. “Ojalá”. Pagina 12. 7/11/2008